'All in the Family' es basava en el documental britànic 'Till Death Us Do Part': Meet the Original Bunkers — 2024
Quan mires Tots a la família , és possible que noteu que el crèdit que llegeix el programa es basa en la sèrie Fins que la mort ens faci part , que va ser una sitcom britànica que va funcionar del 1965 al 1975 i que va ser tan controvertida en la seva carrera com ho va ser l’homòloga nord-americana.
Per tenir una idea de Morir - i fins a quin punt Carroll O'Connor Archie Bunker s’assembla a l’Alf Garnett de Warren Mitchell: passa a una edició del 1968 de Chicago Tribune : “La trama girava al voltant dels quatre membres de la família Garnett. La major part de l'acció es va produir a la seva casa anglesa de classe obrera. Alf, un Cockney calb i d’ulls esquinçats, que governava la casa amb arrogància de bous, els arguments es feien més grossos i febles a mesura que els seus fets es feien més salvatges. La senyora Garnett, per la seva banda, va sortir d’una estupor només per exultar per les desgràcies del seu marit. La seva filla mini-faldilla només existia en una mena de sexualitat sense sentit. Parellat per al combat amb Alf, generalment en una batalla de frases polítiques, era el seu gendre, Mike. La seva característica principal era una superioritat arrogant, sense ella. En aquesta família completament desproveïda d’amor, qualsevol comentari casual podria desencadenar els arguments més odiosos, on la victòria s’havia d’aconseguir esclaçant un insult personal ”.
RELACIONATS: 'All in the Family': Norman Lear va crear Maude per tenir algú que pogués 'destruir' Archie Bunker
'Tot a la família' contra 'Till Death'
Warren Mitchell com Alfred 'Alf' Garnett i Carroll O'Connor com Archie Bunker (Col·lecció Everett)
És cert que hi ha algunes diferències, però, com podeu veure, els Garnetts i els Bunkers tenen molt més en comú que no pas. I com Tots a la família demostraria ser aquí, Fins que la mort ens faci part va ser impactant per al seu públic ... i molt popular. Igual que Archie Bunker, Alf Garnett no s’assembla a ningú que havia estat mai a la televisió.
Dandy Nicholas com Elsie 'Else' Garnett i Jean Stapleton com Edith Bunker (Col·lecció Everett)
'Cada dilluns a la nit, aquest Everyslob indigna la seva audiència de televisió', va revisar el Fort Worth Star-Telegram el 1967. 'Abans que algú pugui la seva caspa, cal assenyalar que aquesta' comèdia 'ho és no a la televisió nord-americana ”: disculpeu-nos mentre oferim un Hah! - ' L’atractiu d’un Alf Garnett es pot avaluar per la reacció d’un escriptor nord-americà que va dir: ‘Garnett, un ximple del motlle de l’intendent, és la contrapart Nova Yorker dibuixos animats, que està assegut al saló amb la samarreta interior i el greix, però empassant cervesa de llaunes i rebolcant-se a la televisió. Però escoltar a Alf escoltar les seves paraules de quatre lletres, sabent que està xocant les fulles del joc de te, és estimar-lo ”.
Rob Reiner com a Mike Stivic i Anthony Booth com a Mike Rawlins (Col·lecció Everett; ITV)
S'ha afegit Milton Shuman, crític de televisió de Londres Estàndard al vespre , 'La imatge pot haver estat distorsionada, però en veure Fins que la mort ens faci part , Els anglesos es veien a si mateixos rebolcant-se en els odis, les pors i els prejudicis que la majoria de nosaltres amagava en algun nínxol elegant de la nostra psique '.
Sally Struthers com Gloria (Bunker) Stivic i Una Stubbs com Rita (Garnett) Rawlins (Col·lecció Everett; BBC)
el que té les ciutats boscos i aigua, però no hi ha arbres ni peixos
Johnny Speight, que va crear la sèrie i que podria ser fàcilment Norman Lear parlant d’Archie Bunker, sens dubte va sentir aquest sentiment, tal com va expressar a L'edat de Melbourne, Austràlia, el 1968: “No vaig crear bàsicament Garnett. Ja hi era. Va ser creat per una societat vil. Vaig escriure això sabent que Garnett és cert per a la gent d’aquest país. Conec Garnetts al meu pub local i, tot i que parlen amb un estil elegant, molts d’ells no són molt més brillants que Garnett. Tot el que ha fet Enock Powell [un membre conservador del parlament britànic] és demostrar el meu punt: el país està ple d’Alf Garnetts. Però mai no vaig escriure per canviar-los. Vaig assenyalar que aquest personatge existia. Volia que la gent es ria d’ell. Si no poden riure, no és culpa meva '.
D’esquerra: Jean Stapleton (segon), Carroll O'Connor (tercer), Norman Lear (davant, centre), Rob Reiner (cinquè), Sally Struthers (dreta del centre), Mike Evans (dreta) (CBS / Cortesia Everett Collection )
El 1968, Morir va cridar l'atenció de Norman Lear i Bud Yorkin, que van intentar crear un parell de pilots nord-americans basats en el programa per a ABC, però al final la xarxa va decidir no seguir endavant amb cap dels dos. Com a resposta, el duo va decidir que Lear produiria i Yorkin dirigiria una versió cinematogràfica. Els Garnetts es convertirien en els Bunkers i la localitat es traslladaria de Gran Bretanya a Brooklyn, Nova York. The Ottawa Journal va dir que la pel·lícula 'posaria en relleu la bretxa generacional relacionada amb un pare i una mare fanàtics i els seus dos fills liberals'.
El repartiment de Fins que la mort ens faci part : Dandy Nichols, Anthony Booth, Una Stubbs i Warren Mitchell (Col·lecció Everett)
De la versió original, Lear va dir: 'Gairebé tots els temes del llibre, inclosos el sexe, la raça i la religió, eren tractats amb franquesa que rarament es veia al canal'.
Almenys fins al gener de 1971, quan CBS, que havia convençut a Lear i Yorkin que la televisió era el camí a seguir, va emetre el primer episodi de Tots a la família … basat en Fins que la mort ens faci part . Coneixeu la resta.
Feu clic per a l'article següent