McDonald’s Big Mac
on és Loretta Swit ara
McDonald’s ja havia estat la cadena de menjar ràpid amb més èxit als Estats Units el 1968 —havent obert el seu restaurant número 1.000 aquell any— Jim Delligatti, gerent de l’Uniontown, Pennsilvània, McDonald’s, va veure com la seva creació gastronòmica formava part del menú permanent de la companyia. Delligatti, que es va convertir en gerent de McDonald’s per primera vegada el 1957, va intentar a mitjans dels anys 60 convèncer l’empresa honchos que necessitaven vendre una hamburguesa més gran i va suggerir que consideressin el seu propi invent, només per ser rebutjat. Els caps empresarials finalment van acordar deixar-lo vendre el 1967, sempre que només fes servir ingredients ja subministrats a cada franquícia. Delligatti va vendre el primer Big Mac a la seva botiga Uniontown aquell any i va tenir prou èxit per animar la companyia a realitzar proves de consum a tota la regió de Pittsburgh. El Big Mac es va començar a vendre a nivell nacional el 1968, per 49 cèntims. Delligatti no va rebre cap remuneració addicional per la seva famosa invenció de 550 calories, però sí que va rebre una placa. Els ingredients del Big Mac, per descomptat, es van convertir en una lletania icònica en la seva campanya publicitària: 'Dues empanades de vedella, salsa especial, enciam, formatge, adobats, cebes, sobre un pa de llavors de sèsam'. Per a aquells que gana no requeria un refrigeri tan contundent, el pastís de poma calent de la cadena també es va introduir el 1968.
Recordes totes les paraules de l’enfonsament del Big Mac de McDonald’s?